Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
alquímia
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
expressió matemàtica
Matemàtiques
Fet general, regla o principi, expressat mitjançant cadenes de símbols matemàtics.
És una expressió algèbrica si els símbols són els propis de l’àlgebra
notació
Matemàtiques
Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
En teoria, l’elecció de la notació és totalment arbitrària Ara bé, la resolució dels problemes matemàtics i especialment els de matemàtica moderna és molt més simple si hom utilitza una notació adient En aquest aspecte, cal recordar només el progrés que per als càlculs aritmètics representà la substitució de la notació romana o sistema de numeració romana pel sistema de numeració decimal actual, el qual utilitza l’anomenada notació posicional o de posició , que consisteix en el fet que el valor de cada símbol no és determinat només per la seva forma sinó també per la posició que ocupa…
codi
Conjunt de regles prefixades per a reemplaçar en un missatge uns símbols per uns altres, a fi de millorar l’eficiència i la fiabilitat d’un sistema de comunicació.
Hom pot classificar els codis, d’acord amb la funció que compleixen en el sistema, en codis de font, codis de detecció i correcció d’errors i codis de canal En el primer cas, el codi ha de representar, sense ambigüitats, la mateixa informació que el missatge original amb un nombre mínim de símbols, amb el propòsit d’augmentar el rendiment del sistema de comunicació Els codis correctors d’errors introdueixen en el missatge una redundància addicional per a protegir-lo dels errors que la transmissió hi pot causar Finalment, els codis de canal tracten d’evitar que hom enviï aquelles…
diagrama de Trellis
Electrònica i informàtica
Diagrama dels possibles estats que pot anar proporcionant un codificador convolucional a mesura que executa la seqüència de símbols en què es codifica una paraula digital.
Es representen les diferents opcions anomenades camins que poden anar seguint els símbols transmesos en cada instant de temps pas del codificador
cadena
Gramàtica
En gramàtica generativotransformacional, qualsevol de les successions de símbols que han estat obtinguts en un determinat estadi de la derivació d’una frase ( arbre de derivació d'una frase
) mitjançant les regles de reescriptura.
En els estadis intermediaris, els símbols d’aquestes successions són molt heterogenis, i depenen de l’ordre com hagin estat aplicades les regles Quan la cadena ja no conté sinó formants, i no cal aplicar-li sinó les regles morfonològiques d’on sortirà la representació fonètica, és una cadena terminal terminal string En un altre sentit, convé de distingir entre les cadenes bàsiques basic strings , que són les cadenes terminals constitutives de les estructures profundes, la combinació de les quals compon les estructures de superfície
eucaristia
© Fototeca.cat
Cristianisme
El pa i el vi sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística.
lògica electrònica
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
símbol
Matemàtiques
Lletra o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbolssímbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆ diferència simètrica → aplicació, funció ≃ coordinable, bijectiu x producte cartesià {} singletons claudàtors ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals ℤ nombres enters ℚ nombres racionals ℝ nombres reals ℂ …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina