Resultats de la cerca

Pintat de vermell i de blau dos becs de cada color, ha donat origen al joc anomenat cel-infern

L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important…

Al començament del s XV, a Barcelona, els cuireters formaven part, amb els sabaters, de la confraria de Sant Marc

El gremi de tapiners s’organitzà corporativament a Barcelona a partir del 1479, com a entitat separada dels sabaters el 1681 rebé noves ordinacions i llanguí a la darreria del s XVIII A València, ciutat on els tapiners també havien format un corporació pròpia, el procés de decadència ja és considerat finit vers el 1700

Els sabaters són insectes petits de cos allargat, potes molt llargues i primes, antenes desenvolupades i hemièlitres sense divisions Les potes presenten els tarsos recoberts d’una pubescència hidròfuga que els permet de caminar sobre l’aigua Hi ha formes de freqüent dimorfisme alar i són depredadors Gerris i Hilobates gèrrids caminen en grups sobre l’aigua dolça i, sobretot, marina, i Hydrometra stagnorum és comú sobre la superfície de fonts i estanys Són considerats organismes del nèuston

Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus i a Lleida…

A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint…