Resultats de la cerca

El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol…

Aquest terme ha estat derivat del novellista Leopold Sacher Masoch 1836-95, que presentava alguns dels seus personatges com a caracteritzats per un tal comportament Freud amplià aquest concepte, en qualificar el masoquisme com a comportament sempre secundari, contraposat al sadisme, per tal com actua contra el jo impulsat pel sentiment de culpabilitat, i en distingir-ne tres tipus el masoquisme que és condició per a la gratificació sexual, el que és expressió de la natura del sexe femení i el que deriva de determinacions inconscients que exigeixen un càstig Entre altres…

Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…