Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
salaó
Alimentació
Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.
La salaó pot ésser feta en sec, posant les superfícies externes en contacte amb la sal o amb salmorra, o per injecció de solucions salines en els teixits animals De vegades va acompanyada d’un procés de maduració o fermentació i és aplicada als pernils, arengades, etc
salaó
Alimentació
Acció i efecte de salar o d’adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix.
salaó
Alimentació
Conjunt de peces de carn, de peix o d’altres aliments salats, adobats amb sal.
cansalada
Alimentació
Gras del porc, situat entre la pell i la carn, de composició no uniforme en tot el seu gruix, que presenta una capa superficial, una d’intermèdia i una de profunda, la més rica en àcids grassos saturats.
Aquest teixit gras conté teixit conjuntiu i posseeix aigua, cendres, proteïnes i, en petita proporció, les altres substàncies presents en el teixit muscular Hom en fa salaó i l’empra en diversos plats
conserva
Envasament de conserves d’anxoves
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte alimentari d’origen vegetal o animal, alterable.
En el qual la conservació és assegurada per l’envasament en un recipient estanc als líquids, als gasos i als microorganismes, a qualsevol temperatura inferior a 55°C, i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o les seves toxines El valor nutritiu global d’una conserva és sempre una mica inferior al dels seus components en fresc La dessecació i la salaó de productes animals ja eren practicades a l’antiguitat per grecs i romans són àmpliament testimoniades, per exemple, la salaó de porc als Pirineus i la…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col àcida…
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…