Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
estructura de sandvitx
Química
Nom que hom dóna a l’estructura dels metal·locens per la disposició de l’àtom central del metall de transició entre els dos anions del conjunt orgànic, la qual recorda gràficament un entrepà o sandvitx.
tècnica de sandvitx
Medicina
Tècnica emprada per a detectar anticossos o cèl·lules productores d’anticossos en preparacions histològiques, en què l’antigen reacciona de primer amb un estrat d’anticossos no marcats i després amb un d’anticossos marcats i queda col·locat entre tots dos.
entrepà
Entrepà
© Corel
Alimentació
Panet migpartit o dues llesques de pa amb un tall de carn, embotit, formatge, etc, a dins.
ciclopentadienil
Química
Radical derivat del ciclopentadiè per pèrdua d’un àtom d’hidrogen del grup —CH 2
—, de caràcter aniònic i de gran estabilitat.
Conté un sistema de 6 electrons π que li confereix caràcter aromàtic i que li permet de participar com a lligand en complexos metàllics, de tipus sandvitx, alguns tan importants en la pràctica com el ferrocè
ferrocè
Química
Substància cristal·lina molt estable, de color taronja.
Fou descobert el 1948 per SA Miller Té un notable interès teòric a causa dels seus enllaços π deslocalitzats, i presenta una estructura, anomenada de sandvitx , formada per l’àtom central de Fe, situat entre els dos anions ciclopentadienil, que donen una gran estabilitat al compost
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
plafó prefabricat
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d’edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar tals tancaments i particions, collabora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l’edifici En el cas de plafons no estructurals, encara és possible de classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu propi pes en tota l’alçada, tot mantenint-se lateralment arriostrats a l’estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis El plafó és de tipus sandvitx si és format per diverses capes, una…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…