Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sedimentar
Dipositar un líquid (les matèries en suspensió), formant un sediment.
sedimentar-se
Dipositar-se les matèries en suspensió en un líquid, formant sediment.
euxínic | euxínica
Geologia
Dit de l’ambient subaquàtic caracteritzat per circulació restringida o estancada i condicions anaeròbiques.
En els ambients euxínics solen sedimentar-se argiles riques en matèria orgànica no oxidada, que poden constituir roques mare d’hidrocarburs en el registre geològic
enllacada
Dipòsit de llot que deixen una avinguda, una riuada, en sedimentar-se.
velocitat de sedimentació globular
Procediment de diagnosi basat en el mesurament de la velocitat de les hematies a sedimentar-se en un tub graduat que conté sang citratada.
Per efectuar-lo, hom diposita la mostra de sang en un tub que consta d’una banda millimetrada, que manté en repòs, en posició vertical, per tal que els glòbuls vermells, pel seu propi pes, descendeixin cap a la part inferior i formin un sediment la magnitud del qual pot ésser determinada observant fins a on arriba en l’escala graduada Hom considera normal una velocitat de sedimentació globular de 15 mm la primera hora per als homes, i de fins a 20 mm per a les dones, tot i que en aquest cas hom també considera normal una xifra superior durant l’embaràs i la menstruació Cursen amb augment de…
sedimentació
Bioquímica
Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, inventada per T.Svedberg, la qual fa sedimentar-les augmentant la força de la gravetat unes 250 000 vegades.
La velocitat de sedimentació és expressada per un coeficient s , que és funció del pes de la partícula
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…