Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
sedimentologia
Geologia
Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.
Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia
seqüència
Geologia
Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.
L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions…
sedimentologia
Geologia
Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —…
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
conca
Geografia
Depressió en el fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.
És anomenada conca sedimentària si el pes dels materials sedimentaris que s’hi dipositen van enfonsant la part central de tal manera que el pendent del fons es manté constant de menys de 5°, i conca d’enfonsament si és limitada per falles i és menys allargada que una fossa
sèrie
Geologia
Conjunt de terrenys sedimentaris dipositats al llarg d’un període geològic determinat.
Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida
paleocorrent
Geologia
Corrent antic que existí en un moment determinat de la història geològica, la direcció i sentit del qual es pot deduir i mesurar mitjançant l’estudi de les textures i estructures de les roques sinsedimentàries.
Aquests corrents poden ésser aeris paleovents o aquàtics fluvials, marins i turbidítics poden ésser corrents de laves o de piroclasts d’esllavissaments subaeris o submarins olistostroma i de corrents de fang i pedruscall, de l’escolament de les glaceres i de les morenes glacials associades L’estudi dels paleocorrents constitueix un dels elements essencials per a l’estudi de les antigues conques sedimentàries i dels elements que s’hi poden trobar placers , fosfats, carbó, sals, hidrocarburs, metalls sedimentaris, etc
pull-apart
Geologia
Estructura sedimentària de precompactació consistent en la segmentació de nivells sedimentaris relativament durs.
En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els…