Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
adreça
Diplomàtica i altres branques
Fórmula del protocol que comprèn el nom (o noms) i el títol del destinatari del document.
Un cop aquest plegat i segellat, es repetia al revers L’adreça es troba ja en les tauletes cuneïformes i en els papirs grecs d’Egipte, i fou usada així en les cartes fins a l’adopció del sobre
provisió reial
Diplomàtica i altres branques
Document reial segellat amb cera, propi d’algunes cancelleries reials.
timbròfil | timbròfila
Dit del col·leccionista de timbres impresos en paper segellat de l’estat.
plica
Dret
Sobre o plec tancat i segellat que conté una documentació, que no pot ésser llegida ni publicada fins a una data determinada.
Si conté un testament, hi ha de constar el lloc, la data, la filiació del testador, la presència del notari i la manifestació del testador sobre el contingut, amb la pròpia firma i la dels testimonis, així com la del notari
precinte
Lligat segellat, en creu, entorn d’un paquet, un lligall, un bagul, etc, perquè no pugui ésser obert sinó per qui correspongui.
lletra reial
Diplomàtica i altres branques
Document, menys solemne que els preceptes i els diplomes, que, a semblança de les lletres apostòliques, usaren les cancelleries dels regnes occidentals.
De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors…
llibre de navegació
Transports
Dret marítim
Llibre segellat per l’autoritat marítima que ha de dur tot vaixell i en el qual el comandant registra tots els detalls del viatge.
timbre
Renda del tresor públic constituïda per l’import dels timbres, segells, paper segellat i altres imposicions que graven l’emissió, l’ús i la circulació de certs documents.
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…