Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
semilunar
Anatomia animal
Segon os de la primera fila del metacarp.
Té forma cuboide i s’articula amb el radi i amb l’escafoide, el piramidal i l’os gran
semilunar
Anatomia animal
Dit de l’òrgan que té la forma de mitja lluna, com ara els cartílags semilunars de l’articulació del genoll.
vàlvula semilunar
Anatomia animal
Cadascun dels tres replecs en forma de mitja lluna existents a l’inici de l’artèria aorta i del tronc pulmonar; té la funció d’impedir la regurgitació sanguínia.
nervi vague
Anatomia animal
Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb i que en sortir del crani segueix un trajecte descendent entre la caròtide interna i la jugular interna; en el tòrax, a la dreta, creua verticalment la subclàvia, mentre a l’esquerra passa per l’aorta i la cara anterior de l’esòfag.
A l’abdomen, l’esquerre acaba a la cara anterior de l’estómac i el dret a la posterior, i dóna branques al plexe solar i semilunar S'anastomitza amb els nervis espinal, glossofaringi, facial, hipoglòs, gran simpàtic i primers nervis raquidis
escòmbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis, de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, fusiforme, amb el peduncle caudal molt estret i carenat als costats i el musell punxegut.
Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits
carp
Anatomia animal
Part de l’esquelet de la mà constituïda per vuit ossos disposats en dues files.
La fila superior comprèn l' escafoide , el semilunar, el piramidal i el pisiforme la fila inferior, el trapezi , el trapezoide, el gros del carp i el ganxós Aquests ossos s’articulen, d’una banda, entre ells i, de l’altra, els de la fila superior s’articulen amb l’extremitat inferior del cúbit i del radi, i els de la fila inferior, amb els metacarpians solament el pisiforme no s’articula sinó amb el piramidal
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
menisc
Anatomia animal
Nom de diversos fibrocartílags interarticulars d’una forma més o menys semilunar.
N'hi ha al genoll, a l’articulació esternoclavicular, etc
malaltia de Pellegrini-Stieda
Patologia humana
Producció òssia semilunar a la part superior del lligament lateral intern del genoll, deguda a un traumatisme.
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…