Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
semis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de bronze equivalent a la meitat de l’as semilibral, de sis unces, d’època republicana.
semis
Indústria tèxtil
Teixit de cotó cru fortament carregat en el paratge, amb lligat de plana i amb trama fluixa, que imita el retort, el qual ha substituït gairebé totalment.
semis
Numismàtica i sigil·lografia
Després de la reforma de Constantí, moneda d’or equivalent a la meitat del solidus (2,20 g).
semis prim
Indústria tèxtil
Teixit de cotó cru lleugerament carregat en el paratge, amb lligat de plana, emprat en la confecció de roba blanca ordinària.
retort
Indústria tèxtil
Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçats, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència, com la destinada a usos militars.
Hom en fabrica una imitació, que gairebé l’ha substituït, anomenada semis
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de…
malaguenya
Indústria tèxtil
Teixit originari de Màlaga, semblant al semis però més prim, amb lligat de tafetà.
Hom l’empra en cru o bé blanquejat