Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
viator
Història
A l’antiga Roma, missatger de magistrats i senadors, encarregats especialment de comunicar als senadors la convocació del senat.
Anàlegs al lictor, eren organitzats en decúries
senat
Política
Dret constitucional
En els sistemes parlamentaris moderns, segona cambra, o cambra alta, que juntament amb la cambra baixa forma el parlament (bicameralisme).
En els estats federals sol tenir funcions de defensa dels interessos de les unitats autònomes que formen la federació Als EUA, per exemple, és integrat per representants dels estats de la Unió i intervé en la política exterior ratificació dels tractats internacionals pot actuar també com a tribunal de justícia en delictes comesos per funcionaris federals A l’Alemanya Federal i a Àustria rep el nom de Bundesrat En els estats unitaris, en canvi, el senat sol tenir, d’una manera més directa, una funció conservadora, de fre a la cambra baixa en general, la representativitat del senat no és gaire…
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i,…
laticlavi
Indumentària
Túnica adornada amb una ampla franja de porpra portada pels senadors romans.
auctoritas
Dret romà
Voluntat que intervenia en la integració, defensa o assistència d’una voluntat aliena.
L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador
orquestra
Arquitectura
En el teatre grec, espai circular —i no enllosat— situat entre l’escena i la graderia i amb l’ara de Dionís al centre, destinat a les danses del cor.
En el teatre romà, a causa de la disminució de la importància del cor, l’orquestra, de forma semicircular i amb el terra enllosat, esdevingué un lloc d’honor del teatre, reservat als senadors i als magistrats En algunes ocasions especialment als temps del Baix Imperi, l’orquestra allargada serví per a la representació de les naumàquies
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat
capitoli

El Capitoli de Washington, edifici construït entre els anys 1792 i 1869
© Xevi Varela
Arquitectura
Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.
El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…