Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
sergent major
Història
Militar
Oficial de guerra, subordinat al coronel o conseller en cap, que a Barcelona comandava les capitanies de la Coronela o milícia local urbana.
sergent major
Història
Militar
Títol donat a Tortosa, a l’edat moderna, al procurador tercer quan exercia el seu comandament en la milícia municipal.
sergent major
Història
Militar
A l’edat moderna, oficial que exercia part del comandament de la gent quan era cridada a sometent
.
sotsoficial | sotsoficiala
Militar
Membre del cos de l’exèrcit inferior al dels oficials i superior al de la tropa.
A l’exèrcit espanyol el cos de sotsoficials format pels graus de sotstinent, brigada i sergent, o els similars de l’armada fou creat el 1931 amb anterioritat els sotsoficials eren classe de tropa
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…
brigada
Militar
Grau del cos de sotsoficials de l’exèrcit espanyol, superior al de sergent primer i inferior al de sotstinent.
Té funcions administratives
policia
Militar
Dret administratiu
Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
Coneguda en la majoria de societats des de l’antigor, ha respost als principis morals del poder que l’ha organitzada, participant de la seva ideologia Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i collectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles Les seves funcions, hom sol considerar-les distribuïdes en tres branques policia administrativa , encarregada de fer complir les lleis i els reglaments dels serveis públics policia portuària, sanitària, militar, etc, policia de seguretat , amb…