Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
aprenentatge significatiu
Pedagogia
Psicologia
Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990
migració
Sociologia
Canvi espacial significatiu fet per una població.
Perquè sigui significatiu, aquest canvi ha de comportar un desplaçament d’un volum considerable de població, una distància notable o una diferència qualitativa entre l’espai de partença i el d’arribada, unes motivacions més o menys homogènies —i en gran part no desitjades— per al conjunt que es desplaça, una considerable durada o una certa periodicitat del moviment migratori i una veritable transformació socioeconòmica o àdhuc política de la situació problemes d’integració i adaptació dels migrants, amb una corresponent repercussió en les estructures socioeconòmiques dels espais…
seqüència fònica
Fonètica i fonologia
Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.
En moltes llengües hi ha fenòmens i trets fonològics que només funcionen distintivament a nivell de seqüència fònica, que forma, quant a l’entonació, per exemple, una unitat que alguns anomenen sirrema
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
ecumene
Antropologia
Interacció continuada entre un conjunt de societats al llarg d’un període històric significatiu.
L’interès antropològic d’aquest concepte rau a destacar que aquestes formes d’interacció i contacte no són pas homogènies, en la mesura que contenen dominis culturals no clarament delimitables, i que es donen en contextos d’hibridació cultural a causa de les dinàmiques de relacions entre centre i perifèria dins el sistema mundial El concepte d’'ecumene global’ s’ha utilitzat per a remetre a la formació d’aquest sistema mundial amb l’aparició i el desenvolupament del capitalisme
neurosi d’abandó
Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura (reals o imaginaris) d’un vincle afectiu.
L’acumulació de fets o un de més significatiu pot desencadenar la neurosi d'angoixa
mètode analític
Educació
Mètode pedagògic que es basa en l’anàlisi global dels objectes abans de fer-ne la reconstrucció.
En l’aprenentatge de la lectura, considera que el nen ha de partir d’un conjunt significatiu i no pas dels elements del codi a identificar
gramaticalitzar
Convertir (un mot o una expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial.
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
reciclatge industrial
Economia
Procés econòmic d’aprofitament de les deixalles, per a recuperar-les, reavaluar-les i reutilitzar-les com a matèries primeres secundàries i que n’implica un triatge per a homogeneitzar-les.
Els procediments són reutilització usos múltiples, postutilització granulats de pneumàtics vells, per exemple i postreutilització paper reciclat Alhora que elimina deixalles, el reciclatge redueix la contaminació i crea valor econòmic Afavorit pels estats, ha esdevingut una branca productiva important que, de vegades, genera un comerç internacional significatiu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina