Resultats de la cerca

Les teories geocèntriques empraven els excèntrics per a descriure el moviment aparent dels astres i evitar la complicació que significava l’ús dels epicicles epicicle

En el món grecoromà, significava celebrar la festa de cadascun dels membres de la família, de la ciutat, de l’emperador, etc, i en la primera tradició cristiana, el dia de llur martiri, considerat com a naixement de la vida veritable

Els asura , associats a l’obscuritat, a la mentida i a l’error, promouen la guerra contra els déus Contràriament, en la part més antiga del “Rig-veda”, asura designava l’esperit suprem també significava ‘déu’ i era aplicat a Varuna, Agni, Mitra, Indra, etc

Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia

Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins

Quan el vassall posseïa la investidura d’un feu per un senyor superior o havia estat comanat a aquest, tant aquell com els seus successors tenien el deure de retornar en determinats casos la seva possessió quan en fossin requerits, sota pena d’incórrer en bausia Segons les Commemoracions de Pere Albert segle XIII, la potestat significava l’ocupació reial i efectiva del castell

En l’Antic Testament, qāhāl ‘assemblea’ significava la reunió del poble jueu convocada per una ordre divina, i més tard el mateix poble d’Israel, com a comunitat de culte i de salvació congregada davant Javhè En el cristianisme, l’assemblea litúrgica, que és bàsicament la reunió cultual dels cristians d’una comunitat local, és una concreció i en certa manera una actualització de l’església total

El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del segle XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del segle X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del segle IX, i d’aquí degué passar a Castella

Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici

El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús