Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
sirena

Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc
sirena
Heràldica
En heràldica, figura imaginària meitat dona meitat peix.
Generalment hom la representa pentinant-se amb la mà dreta i amb un mirall a l’esquerra Hom troba sirenes bicaudades, i en aquest cas són representades agafant amb la mà cadascuna de les cues
cant de sirena
Paraules falses, aduladores.
ondina
Religions de Grècia i Roma
Ésser femení fabulós que habita l’aigua.
Personatges característics de les faules i del folklore europeus, les ondines Nixe en la mitologia germànica presentaven un cos mixt, mescla de dona i de peix, semblant al de les sirenes sirena
melusina
Heràldica
Figura imaginària representada per una sirena que es banya dins una tina.
caudat | caudada
Heràldica
Dit de la cua d’un cometa, d’un peix o d’una sirena amb l’esmalt diferent al del cos.
harmonia de les esferes
Música
Expressió que designava l’accés filosòfic a una audició metafísica de l’harmonia de l’Univers, la formulació de la qual derivà en un retoricisme especulatiu en la transmissió del pensament musical de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana.
La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…
cinema txec
Cinematografia
Cinema produït a Txecoslovàquia, i més especialment a Txèquia.
Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica…
natació artística
Natació
Esport aquàtic que consisteix a executar un conjunt de figures i moviments en una piscina harmonitzats amb música.
Els exercicis poden ser individuals solo, per parelles duo o duet i per equips d’entre quatre i vuit nedadores També hi ha la categoria de combo o combinat lliure, prova per equips que inclou exercicis individuals La competició té lloc en una piscina de 12 m 2 , de com a mínim 30 m de llarg i 20 d’ample, amb una profunditat de 3 m al centre Els origens de la natació artística es troben en el ballet aquàtic i en la natació ornamental i científica que es practicava al final del segle XIX i l’inici del XX Inicialment reservada a homes, era una forma de natació artística en què s’interpretaven…