Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
forces militars de l’ONU

Cascos blaus de l’ONU desplegats a Croàcia a la fi de la guerra dels balcans
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Forces militars creades d’acord amb l’article 43 de la Carta de l’Atlàntic.
Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs NATO, Pacte de Varsòvia, etc Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes supervisió de treves, operacions de policia, etc Els primers observadors militars foren enviats el 1949 a…
baladí | baladina
Denominació que els musulmans donaren als àrabs vinguts a la península Ibèrica en les primeres expedicions (711-712) per diferenciar-los dels sirians, que entraren més tard (741).
neohitita
Història
Individu d’un poble d’origen no concretat, format per elements sirians i mitannians, que s’establí a la zona nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (s. XII aC) fins a la conquesta assíria (s. VIII aC).
Aquest poble constituïa una federació que tenia com a cap el rei de la ciutat de Karkamiş La seva història i les seves institucions són poc conegudes, per les dificultats d’interpretació de les fonts Són anomenats pels assiris “habitants del país dels hitites”, d’on ve el nom de neohitites Les mateixes fonts informen que el poble neohitita visqué en constant lluita contra els assiris, pels quals fou vençut el 717 aC, sota el regnat de Sargó II Reben també el nom de sirohitites , pel fet que habitaven el nord de Síria però alguns arqueòlegs no estan d’acord amb…
literatura àrab
Literatura
Literatura conreada en àrab.
La seva història sol ésser estudiada per períodes que es corresponen aproximadament amb els de la història política El període preislàmic , anomenat també de la Ǧāhiliyya ‘ignorància’, comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’islam Les fonts per al coneixement d’aquesta literatura són tardanes, puix que, transmesa oralment, solament fou recollida per escrit als segles VIII-IX Tot i les teories que discuteixen l’autenticitat d’aquests texts, cal reconèixer l’existència d’una rica literatura preislàmica, desapareguda en la seva major part En realitat, la primera obra de la…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…