Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
sisè | sisena
Que, en una sèrie, en té cinc davant seu, el que fa sis.
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona el 1455 amb un valor de 3 diners.
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure barcelonesa i d’altres localitats del Principat de Catalunya, des del 1640, dins el sistema d’emissions de la guerra dels Segadors.
La darrera emissió és del 1652
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent del segle XVII equivalent a un quart de croat.
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent del valor de sis diners corresponent a un terç de croat.
Se'n coneixen d’Alfons el Magnànim a Barcelona, de Pere de Portugal i de Joan II a Tortosa, Lleida i Tàrrega
sisè sentit
Psicologia
Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
La hipòtesi, sostinguda per Tardy de Montravel segle XVIII i represa per Ch R Richet Le sixième sens , 1928, actualment ha estat pràcticament abandonada, bé que l’expressió ha romàs en el llenguatge comú amb valor genèric i aproximatiu per a indicar capacitats d’intuïció o de previsió més desenvolupades que el normal
sisè d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’argent amb un valor de mig sou, que correspon al mig croat, en escrits del segle XVI.
submediant
Música
El sisè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 6) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana VI).
En el mode major és a distància de 6a M, i en el mode menor, de 6a m ascendent respecte de la tònica la en do major i la ♭ en do menor, tot i que en mode menor també es pot trobar a interval de 6a M Un altre nom usat sovint és superdominant, amb la qual cosa s’assenyala que es tracta del grau immediatament per sobre del cinquè La denominació submediant deriva de la posició simètrica de la tònica respecte de les seves dominants, la dominant superior, el cinquè grau, i la dominant inferior, el quart grau o subdominant De la mateixa manera que el tercer grau és la…
tritus
Música
Terme derivat del grec trítos ('tercer'), que s’utilitzava antigament per a designar el mode basat en la tercera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què se sostenia el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tritus authentus corresponia al cinquè mode, també anomenat mode lidi , i el tritus plagalis , al sisè mode o mode hipolidi