Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida per a…
cable
Electrònica i informàtica
Conductor filiforme, de longitud indefinida, sovint recobert d’un revestiment (aïllant, protector, etc) destinat a transmetre un corrent elèctric.
Com a materials conductors hom empra el coure i l’alumini o algun aliatge en forma de fil de secció generalment circular i a vegades de forma de sector o de tub sovint en lloc d’un sol conductor massís conductor unifilar hom disposa el conductor format per un conjunt de fils parallels o en forma de cordó conductor multifilar , a fi d’augmentar la flexibilitat del cable La secció total del conductor ha d’ésser adequada a la intensitat del corrent, talment que la densitat de corrent no sobrepassi un valor especificat correntment els cables són fabricats amb uns valors de secció normalitzats El…
canal
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc, que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canal canal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per la seva amplada de banda i la seva capacitat de transmissió en…
defensa escombra
Futbol
En el futbol, jugador que no marca cap contrari i que té per missió treure de l’àrea pròpia qualsevol pilota que sobrepassi els seus companys de defensa.
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una gran quantitat de molses i…
limitador
Electroacústica
Radiotècnia
Dispositiu o circuit electrònic destinat a evitar que un senyal (corresponent a un so, a una imatge de televisió, etc) sobrepassi un nivell determinat, la qual cosa provocaria un funcionament incorrecte dels circuits o aparells de les etapes posteriors.
Basat en el mateix principi de funcionament que el compressor, se'n diferencia perquè, mentre que aquest actua d’una manera progressiva, el limitador ho fa bruscament quan el nivell del senyal comença a ésser massa alt Els limitadors són emprats en els sistemes d’enregistrament de so, en els receptors de FM, en el radar, etc
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…