Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sofriment fetal
Terme que fa referència als trastorns derivats d’una deficient aportació d’oxigen als teixits del fetus que, si no són diagnosticats i tractats a temps, poden originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i altres òrgans, les quals poden provocar la mort del fetus o comportar seqüeles definitives.
Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan en la sang fetal constata hipoxèmia, acidosi i hipercàpnia L’origen del trastorn és molt divers, ja que es pot produir a conseqüència d’una alteració en l’organisme matern anèmia, malalties cardíaques o respiratòries, hipertensió arterial, diabetis mellitus , de complicacions de l’embaràs placenta prèvia, toxèmia gravídica, despreniment prematur de la placenta, d’alteracions del part hipodinàmia o hiperdinàmia uterina, anomalies de posició del cordó umbilical, o d’anomalies del fetus mateix que alteren la…
reciclatge

Esquema d’una planta integral de tratament de residus sòlids urbans, que comprèn tres unitats: triatge (manual i automàtic), incineració amb recuperació de calor i compostatge
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de reciclar.
El reciclatge de primeres matèries o matèries transformades respon a l’encariment o a l’escassetat de certes primeres matèries o de l’energia, a la necessitat de minimitzar les fonts de pollució i a situacions econòmiques determinades Hom distingeix tres menes principals de reciclatge la reutilització , que permet de fer un nou ús del material, condicionant-lo, o rentant-lo, sense que per això sofreixi transformacions estructurals, com és el cas d’envasos de vidre d’ús repetit el reciclatge directe , que consisteix en una transformació estructural destinada a convertir el vell…
taxa de mutació
Biologia
Probabilitat que una cèl·lula qualsevol d’una població cel·lular en creixement sofreixi espontàniament un tipus específic de mutació.
La taxa de mutació és expressada per en què a és la taxa de mutació, m el nombre de mutacions específiques dins la població i d el nombre de cicles de divisions cellulars individuals dins la població En condicions normals a varia entre 10 - 6 i 10 - 1 0
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
porc

Porc Yorkshire
Neil Turner (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Zootècnia
Varietat domèstica del porc senglar (Sus scrofa).
És un animal de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l’aliment entre la terra o entre les deixalles té els ulls petits i les orelles grosses La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs les cerres, i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa la cansalada Des de l’antiguitat ha estat un animal molt utilitzat per la seva carn i el seu cuir, bé que algunes religions, com la islàmica i l’hebraica, en…
peralt
Construcció i obres públiques
Transports
Pendent transversal que hom dóna, en un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera, entre els dos carrils o entre les dues vores de la carretera, respectivament, per tal d’evitar, dins uns límits de velocitat, que el vehicle sigui impel·lit, per efecte de la força centrífuga, vers la part exterior del revolt i que sofreixi reaccions laterals violentes que, a altes velocitats, podrien bolcar-lo.
El peralt permet, doncs, que els vehicles puguin prendre els revolts amb velocitat superior a la que podrien portar si aquests no hi fossin