Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
victòria pírrica
Història
Victòria que aporta més danys que no pas avantatges.
L’expressió fa referència a la batalla d’Heraclea, en la qual, malgrat el triomf, Pirros sofrí pèrdues humanes considerables
xacó
Indumentària
Militar
Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.
Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala
sabeu | sabea
Història
Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
legió tebana
Cristianisme
Segons la llegenda, legió romana que, convertida al cristianisme, sofrí martiri (segle III) a Agaunum (Helvècia) i de la qual formava part sant Maurici.
art letó
Art
Art desenvolupat a Letònia.
L’arquitectura, de fusta entre els s IX i XII, rebé la influència de l’escandinava i l’alemanya en ésser emprada la pedra des del s XIII Les altres arts, decorades amb motius geomètrics de colors vivíssims, restaren més aferrades a la tradició Sota el domini rus, l’arquitectura sofrí la influència dels artistes europeus anats a Rússia, que fins i tot treballaren a Letònia, com BRastrelli i GQuarenghi Al s XIX hi hagué un intent de pintura nacionalista, amb KGoun 1830-77, IFedders 1838-1909 i ABaumanis 1866-1904 A l’època soviètica, l’art participà del realisme socialista
donatisme
Cristianisme
Heretgia estesa entre l’Església nord-africana durant el s IV.
Iniciada per Donat, bisbe cismàtic de Cartago, sostenia l’exclusió dels pecadors de l’Església i la invalidesa dels sagraments —especialment del baptisme i l’orde— administrats per ministres indignes, suspectes de traditio traïció a la fe durant la persecució de Dioclecià Arribà a posseir un gran nombre de seus episcopals, principalment a Numídia, i de seguidors L’afrontament amb els catòlics, agreujat per friccions polítiques, ètniques i socials, assolí una extrema violència Sofrí alternativament èpoques de repressió i de tolerància per part del poder polític, fins a la seva disgregació amb…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…
alcabala
Història del dret
Impost consistent en el tant per cent de l’import de les mercaderies venudes o permutades.
Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions Des de les reformes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina