Resultats de la cerca

Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…

N'han estat escrites per a piano Chopin, per a orquestra Stravinsky, etc

Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S Prokov’ef, I Stravinsky o D Šostakovič vegeu l’exemple 6b d’ harmonia

Dels dos modes possibles, el més emprat és aquell en què entre el primer i el segon graus hi ha un semitò El primer autor que feu ús de l’octotonalitat fou N Rimskij-Korsakov, però fou el seu deixeble I Stravinsky qui la utilitzà extensament

Al segle XX, compositors com I Stravinsky s’emmirallaren en obres del Barroc concerto grosso per a cercar sonoritats allunyades de l’excés de volum sonor del postromanticisme o l’impressionisme Dumbarton Oaks , per exemple, remet a JS Bach Des de l’òptica dodecatònica, A Berg o A Webern compongueren obres de característiques semblants

Habitualment, peça instrumental que recrea el suau balanceig de la bressada La Canción de cuna para dormir a un negrito 1949 de Xavier Montsalvatge i la Nana 1922 de Manuel de Falla en són dos magnífics exemples Molts compositors del segle XIX F Chopin, R Schumann, F Liszt i el començament del XX C Debussy, M Ravel escriviren obres d’aquesta mena, generalment per a piano I Stravinsky i F Busoni en compongueren per a orquestra - RCC -

Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc

Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor

En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace, en el seu…