Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mata
Botànica
Arbust de petita alçària, com és ara la farigola o el romaní.
Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals brolles, matolls, timonedes, etc Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
subarbustiu | subarbustiva
foixarda
Botànica
Subarbust de la família de les globulariàcies, alt de 20 a 80 cm, de fulles lanceolades o espatulades i de capítols terminals de flors blaves.
Creix a les brolles calcícoles de la regió mediterrània
estepa groga
Estepa groga
Tigerente (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Subarbust de la família de les cistàcies, de fins a 20 cm d’alçària, amb fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.
Creix en roquissars, vessants secs i brolles, sobre calcària
malvapeix
Botànica
Jardineria
Subarbust de la família de les geraniàcies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles lobulades, cordiformes a la base i vellutades i de flors vermelles o de color rosa disposades en umbel·les.
És una planta jardinera oriünda del Cap
coral·lins
Botànica
Jardineria
Subarbust perenne de la família de les labiades, originari del Brasil, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades acuminades, crenades, i de flors, generalment de color escarlata, que s’obren a la tardor.
vesc
Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana