Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
llengües oceàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austronèsica parlades a les illes d’Oceania des de Nova Guinea a Hawaii.
Hom el subdivideix en tres subgrups melanesi, polinesi i micronesi
utoasteca
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües ameríndies de l’Amèrica del Nord, pertanyent a la família utoastecatano, que s’estén des dels estats de Montana i Oregon fins a Mèxic.
Hom el divideix en els subgrups xoixon-comanx, ute-paiute, hopi, pima-papago, tarahumara i astecoide, alhora dividit en diverses llengües, entre les quals la nahua
subgrup normal
Matemàtiques
En un grup no commutatiu (G,⋅,e), subgrup H si, i només si, per a cada g ∈ G,g⋅H = H⋅g
.
Aquests subgrups defineixen una relació d’equivalència que és compatible amb l’estructura del grup i són adequats per tal que el quocient G/H hereti l’estructura de grup
austroasiàtic
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a un grup de llengües situades entre les de l’Àsia central o sinotibetanes i les d’Indonèsia i la Polinèsia (austronèsies o malaiopolinèsies).
Comprèn dos subgrups el monkhmer i el de les llengües munda Alguns autors hi inclouen també les llengües nicobars Hom ha reunit encara el conjunt de les llengües austroasiàtiques i austronèsies en un grup més ampli amb el nom d' àustric
objecte transneptunià
Astronomia
Objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 UA).
La majoria dels cossos transneptunians són blocs de gel i tenen una composició molt semblant a la dels cometes Els del cinturó de Kuiper i els del núvol d’Oort són subgrups transneptunians, el més conegut és Plutó amb el seu satèllit Caront
creodonts
Paleontologia
Subordre de carnívors fòssils que vivien al començament de l’era terciària a l’Amèrica del Nord i a Europa.
Tenien el cos massís i un crani gros en vist el volum corporal, i el cervell, poc desenvolupat i amb els hemisferis gairebé llisos que deixaven al descobert el cerebel Llur dentat era complet, amb una evolució clara cap a la dentadura carnívora típica Hom els ha dividits en dos subgrups procreodonts i eucreodonts
clau analítica
Electrònica i informàtica
Mètode pràctic per a arribar a la determinació d’exemplars d’éssers vius, és a dir, a la identificació de l’espècie o, en general, del tàxon al qual pertanyen.
Es basa en l’anàlisi de caràcters morfològics i també, en alguns casos, de caràcters químics o fisiològics i en la divisió progressiva del tàxon inicial en subgrups Cada divisió pot ésser feta en forma de disjuntiva, base de les claus dicotòmiques , o bé en forma de tres o més possibilitats És el mètode més emprat de determinació
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
tebu
Etnologia
Individu d’un poble saharià que ocupa discontínuament la Líbia interna, des de l’oasi de Kufrah al Fezzān oriental, i a través del massís del Tibesti, fins a Kanem i a Bornu (Txad).
Els subgrups principals són els tedes que habiten el Tibesti i els dases Afins als berbers, presenten en els caràcters racials símptomes de mestissatge negroide i tenen una gran resistència com a caminants i corredors Llur etnografia és poc coneguda Cultura típicament nòmada els seus mitjans de subsistència són únicament la cria d’ovelles i de camells Hi ha, però, alguns grups que practiquen l’agricultura i ja són sedentaris
batracis
Herpetologia
Amfibis, especialment anurs.
Aquest grup inclou dos subgrups, els anurs granotes i els caudats salamandres, i juntament amb els caecilia serps constitueixen els amfibis Algunes dades moleculars indicaven que les salamandres serien més properes a les serps, i s’havia proposat que el grup dels batracis estava format solament pels anurs Tanmateix, estudis realitzats el 2003 reforcen cada cop més la base filogenètica dels batracis incloent-hi els anurs i els caudats