Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
subjecte
Lògica
Assumpte o matèria, qualsevol cosa —tant si es tracta, en sentit filosòfic, d’un subjecte com d’un objecte—, de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
Hom en diu, també, subjecte-objecte i equival a objecte mateix
subjecte
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El subjecte fa o suporta l’acció del verb, nucli del predicat El nucli del subjecte pot ésser un nom substantiu, un mot substantivat o un pronom, que poden dur complements o no, i concerta amb el verb mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre El subjecte pot no ésser explícit en una oració impersonal i en aquelles oracions en què fàcilment se sobreentengui predicat En gramàtica moderna el subjecte és anomenat també sintagma nominal
subjecte
Filosofia
Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
Contraposat, doncs, a l' objecte , el subjecte s’identifica eminentment bé que no exclusivament amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric , a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental , en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per…
subjecte
Música
Segment melòdic que serveix de base per a una fuga o, més en general, per a una composició.
Aquest terme, que s’utilitza des del segle XVI soggetto cavato , és actualment restringit al cas de la fuga i a altres formes imitatives, com per exemple el ricercare , tot i que en els contextos anglosaxons pot esmentar a més els temes d’una forma sonata En el context de la fuga, el terme subjecte, que també pot ser anomenat dux o tema, pot referir-se al tema principal de la fuga en general o només a la primera aparició del tema i a les successives repeticions que mantinguin la mateixa posició escalar i relació intervàllica que aquesta En aquest segon sentit, es reserva el…
subjecte
Medicina
Persona innominada sotmesa a un tractament, una observació o una experimentació.
subjecte
Lògica
En un judici o proposició, allò de què hom afirma o nega alguna cosa, dita predicat
.
subjecte
Dret
Dret administratiu
Titular d’un òrgan administratiu que actuï en interès de l’administració.
subjecte
Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc menyspreadora.
subjecte econòmic
Economia
Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.
L’economia ortodoxa distingeix entre subjectes econòmics, microeconòmics i macroeconòmics, segons que la decisió del subjecte tingui una repercussió en l’àmbit particular o en l’àmbit agregat, bé que la respectiva incidència que ambdós tipus de subjecte tenen en l’economia real no pot deslligar-se de les característiques del sistema econòmic en què s’insereixen