Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
província submediterrània
Biologia
Província meridional de la regió biogeogràfica eurosiberiana, que marca la transició cap a la regió mediterrània.
El paisatge hi sol ésser caracteritzat pel predomini del bosc caducifoli sec rouredes de roure martinenc i de roure valencià, castanyedes, etc
submediterrani | submediterrània
Geobotànica
Dit, en sentit ampli, de les plantes i de les comunitats vegetals que es troben a la regió mediterrània, però que tenen el seu òptim fora d’ella.
argelagó
Botànica
Petita mata, de la família de les papilionàcies, amb les branques velles afil·les, gràcils, molt espinoses i les joves, olioses, no espinoses i cobertes de llargs pèls blancs; flors grogues en raïms terminals.
Es fa a la muntanya mediterrània i submediterrània
jonça
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de tiges junciformes, de fulles reduïdes a beines basals i de flors blaves.
Es fa en prats secs de la muntanya mediterrània i submediterrània
piracant
Botànica
Jardineria
Arbust espinós i perennifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques, de flors blanques, arranjades en corimbes, i de fruits petits, de color escarlata o vermell ataronjat.
Es fa en bardisses, a l’Europa meridional submediterrània En jardins, és plantada com a ornamental i per a fer tanques vives
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
boixerola
Botànica
Arbust ajagut, de la família de les ericàcies, de fulles esparses, obovades i endurides, tot l’any verdes, flors d’un rosa blanquinós agrupades en ramells, i fruits, anomenats farinells, arrodonits i vermells a la maturitat, de la mida d’un pèsol.
Boreal, viu a l’alta muntanya, sobretot al matollar de bàlec i ginebró la varietat crassifolia , submediterrània, és de muntanya mitjana i forma tapissos a les muntanyes moderadament plujoses del Principat i del País Valencià
conillets
Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en…
roureda
Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…