Resultats de la cerca

Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als grans…

Es troba a la bleda-rave sucrera Pot ésser considerat com el galactòsid del sucre de canya

El nombre de graus Balling dóna el nombre de grams de sucre disssolts en 100 g de solució Fou establerta pel químic alemany Karl Josef Napoleon Balling Gabrielshütte, Bohèmia 1805 — Praga 1868 en el sacaròmetre que porta el seu nom és utilitzada en les indústries sucrera i cervesera

Prové adés directament dels conreus —grans de cereals, de llegums, etc—, adés de residus industrials, com el segó i els tortós subproductes de la indústria sucrera, de l’arròs, de la llet, etc En general, tots els aliments concentrats tenen de 0,75 a 1,45 unitats alimentàries per quilogram de producte, sense considerar l’aigua, que en aquest aliments és escassa

La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts…

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…

El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir…