Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
crassifoli | crassifòlia
suculent | suculenta
Botànica
Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.
Les plantes d’algunes famílies, com la de les cactàcies i la de les crassulàcies, són típicament suculentes
regne capense
Biologia
Regne biogeogràfic constituït per les terres més australs del continent africà.
Les seves característiques fonamentals són donades per la flora, molt rica, amb nombrosos endemismes i amb una notable riquesa en plantes escleròfilles, ericoides i suculentes
caatinga
Geobotànica
Bosc xerofític propi de les regions interiors del nord-est del Brasil, entre la selva plujosa equatorial de l’Amazònia i els campos, especialment sobre sòls calcaris.
Hi abunden arbres i arbusts espinosos, les plantes suculentes i els arbres de tronc en forma de bota, com la cavanillèsia arbòria La majoria dels arbres i arbusts són de fulla caduca
hidroestable
Ecologia
Dit de les plantes homeohidres amb molta capacitat de regulació, en les quals el contingut hídric fluctua poc.
Les plantes hidroestables tenen òrgans de reserva d’aigua són suculentes o en mantenen recursos abundants als troncs i a les branques, i tenen un bon sistema radical i una regulació estomàtica efectiva Tots els arbres s’inclouen en aquest grup, si bé alguns són més hidroestables que altres
carnègia
Botànica
Gènere de grans plantes suculentes americanes.
L’espècie Cgigantea , conreada com a ornamental en climes temperats, en jardins de rocalla, té forma de cilindre, d’uns 60 cm de diàmetre i de 6 a 18 m d’alçada, amb 18 a 21 costelles espinoses, alguns cops amb ramificacions en forma de canelobre Les flors, blanques i grosses, s’obren de nit a la part superior de la planta, i es conserven sovint de dia Els fruits són comestibles És originària dels subdeserts d’Arizona, Califòrnia i Mèxic
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en…
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium…
cactus

Cactus
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Nom amb què són designades les cactàcies suculentes i altres plantes cactiformes, especialment les conreades com a ornamentals.
Viuen bé en hivernacles i a l’interior, sempre que durant la vegetació passin un quant temps —l’estiu— a l’aire lliure i durant el període de repòs —l’hivern— hom deixi de regar-los, no es glacin i es mantingui la terra eixuta
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…