Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
sud-est
Geografia
Punt de l’horitzó sensible entre el sud i l’est.
És indicat amb la sigla SE
bastetà | bastetana
Història
Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica, que ocupava part de les actuals províncies de Múrcia, Almeria, Granada i Jaén, entre els antics territoris dels contestans al nord, dels oretans i els turdetans a l’oest i al sud, i els libifenicis a l’est.
Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al segle III, aC…
pessiganassos
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, recoberta de pèls blancs i aspres, de tiges erectes de 30 a 100 cm d’alt, de fulles oposades, gruixudes, ovades i agudes, de flors blanques o purpúries, llargament pedicel·lades en una inflorescència pauciflora, i de fruits capsulars.
És una planta de jardí oriünda del sud-est d’Europa
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
sindoer
Botànica
Tecnologia
Arbre de fulles paripinnades i coriàcies, de la família de les papilionàcies, de flors petites, reunides en panícules, i de fruits en llegum.
És natural del sud-est asiàtic La seva fusta és emprada en ebenisteria
badiana
Botànica
Petit arbre, de la família de les magnoliàcies, de fulles verdes tot l’any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l’anís estrellat, usat com a aromatitzant.
D’adaptació difícil a d’altres climes, és conreat al sud-est d’Àsia
calicant
Botànica
Arbust de la família de les calicantàcies, de 2 a 2,5 m d’alçada, de fulles enteres, blanquinoses, i vellutades per sota i grans flors vermelles, molt vistoses, sense pètals però amb un gran nombre de sèpals petaloides.
Originari del sud-est dels EUA, és conreat sovint als Països Catalans Floreix el mes de desembre
siseta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que és semblant a la gamba verda, però amb el bec recte i més fi, la cara i el front blancs i les potes més primes.
Habita al sud-est d’Europa i a l’oest d’Àsia, i hiverna a l’Àfrica És ocell de pas als Països Catalans