Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
apatia
Filosofia
Absència de passions.
En l’estoïcisme i d’altres escoles, virtut suprema del savi per la qual aconsegueix la indiferència respecte als mòbils externs, que li dóna la serenitat de l’ànima
voluntat social predominant
Política
Dret
Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.
Aquest fenomen real de poder consisteix en l’existència d’una efectiva unitat de decisió suprema sobre la reglamentació de la vida política No és un esperit collectiu, sinó la resultant unificada de la conjunció de forces
sufet
Història
Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica (cartaginès).
A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta
gestaltisme
Art
Tendència de l’art abstracte que afirma que l’obra d’art ha d’ésser formada per l’esperit abans de la seva execució sense rebre cap influència dels elements formals de la natura ni de la sensibilitat.
Aquesta afirmació, que fa de la intelligència la font suprema de la creació, és un dels principis fonamentals proposats per Tvan Doesburg 1930 i per Max Bill 1931, creadors de l’art concret concret 5, i hom la pot relacionar amb la doctrina de la psicologia de la forma
ataman
Història
Nom de diversos càrrecs militars i administratius dels exèrcits cosacs.
Del 1835 al 1917 el títol d’ataman fou propi del príncep hereu de totes les Rússies La denominació fou aplicada també als caps de rebels o de bandolers russos El càrrec —en la seva categoria suprema— assolí una gran importància política en la història d’Ucraïna, on era dit hetman
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
rabí
Judaisme
Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.
Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina