Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
supremacia
Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat.
llei de supremacia
Cristianisme
Llei del Parlament anglès (1535) per la qual el rei —Enric VIII i els seus successors— era proclamat cap suprem de l’Església anglicana (anglicanisme).
Abolida per la reina Maria I, fou novament promulgada per Elisabet I d’Anglaterra 1559
conciliarisme
Cristianisme
Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa.
El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70
vaticanista
Partidari de la supremacia del papat en qüestions polítiques; ultramuntà.
adorar
Cristianisme
Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada).
Interiorment, reconeixent, amb la intelligència i amb l’afectivitat, la seva absoluta supremacia sobre un mateix i sobre totes les coses exteriorment, amb les paraules i amb els gests apropiats, com la prostració, la lloança individual i collectiva litúrgia, etc
rabinisme
Judaisme
Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
Inicialment les escoles de Babilònia i de Palestina es constituïren capdavanteres elaboració del Talmud fins que la supremacia cultural passà a la península Ibèrica s XI i a Occitània A partir del 1492 els principals focus radicaren a l’Europa Central
guerra de preus
Economia
Nom donat a la lluita competitiva que es dóna entre els oferents d’un mercat oligopolístic, típic del capitalisme monopolista, per captar el volum més gran possible de demanda.
Consisteix en la fixació de preus baixos, àdhuc per sota del cost de producció, que una empresa pot establir transitòriament a través de certes mesures, com el reforçament de l’autofixament, una forta publicitat, etc, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat
regeneracionisme
Història
Corrent ideològic que es desenvolupà a l’Estat espanyol al final del segle XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898 però amb un rerefons d’insatisfacció del sistema sociopolític i econòmic de la Restauració.
Propugnava la supremacia tècnica i administrativa sobre la política i la necessitat d’un dictador fidelitat al principi d’autoritat En realitat, hom hi propugnava, com tantes vegades, la revolució des de dalt Les principals figures foren J Costa, el general Polavieja, Fernando Garrido, Lucas Mallada, Julio Senador i Macías Picaviesa
renúncia
Dret
Acte pel qual una persona es desprèn lliurement d’un dret adquirit o reconegut.
És un dels modes d’extinció de les relacions jurídiques, propi del dret privat i que equival a l'abdicació o a l'alienació Els drets públics llibertat, ciutadania, dret al nom, a la família, dret de vot, etc, per contra, són generalment irrenunciables Dintre els drets de supremacia de l’estat, l’únic renunciable és el dret punitiu per mitjà de l'indult
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat