Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tàlveg
Hidrografia
En una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura.
En una vall drenada equival al llit per on corre l’aigua
ciclogènesi explosiva
Meteorologia
Procés ràpid i intens de formació d’un cicló o d’una depressió extratropical en superfície.
En aquest procés, produït per la interacció ciclogenètica d’una depressió o d’un tàlveg en superfície amb una depressió de nivells alts, la pressió atmosfèrica pot disminuir fins a 20 hPa en només 24 hores i produir depressions molt profundes que originen vents molt forts
perfil
Hidrografia
En l’estudi de les valls fluvials, gràfic que representa les fases o els estadis d’evolució.
El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la vall principal —…
pendent
Geomorfologia
Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat
vessant
Geomorfologia
En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena.
L’interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall Els vessants presenten un aspecte extremament variat, que depèn de l’estructura i la composició litològica del terreny i també, d’una manera especial, del clima i de la vegetació Hom parla de vessants regulars en el cas de pendents llisos on una capa de regolita emmascara les irregularitats de la roca, i de vessants irregulars quan el coster es barrancós, acinglerat, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivitat cobertes de regolita, etc Quan l’agent erosiu…
vall
Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la…
canal submarí
Hidrografia
Vall poc encaixada i abrupta, lleugerament sinuosa, que entalla el glacis continental i els ventalls submarins, o que ocupa el tàlveg en la intersecció de dos glacis oposats.
El seu eix té un gradient de pendent molt petit i en ambdós vessants solen formar-s’hi motes mota submarina o dics naturals