Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
telèfon
Aparell per a transmetre sons —especialment la veu— a distància mitjançant una instal·lació de telefonia.
El telèfon és constituït fonamentalment per un micròfon que fa de transmissor, un auricular que fa de receptor i els dispositius complementaris que permeten d’enviar i de rebre les trucades com ara el disc de marcar d’aquesta manera és possible d’establir comunicacions parlades entre dos punts distants El micròfon i l’auricular van allotjats en el microtelèfon , que se separa del telèfon i que hom manté amb la mà en parlar en alguns models el microtelèfon té, a més, el disc o les tecles de marcar Segons el tipus de central a què va connectat el telèfon, varien algunes de les seves…
telèfon tribanda
Telèfon mòbil que pot funcionar en tres bandes de freqüències diferents.
Els telèfons tribanda estenen les bandes de comunicació en telefonia mòbil existent al mercat americà Aquestes bandes no són sinó les freqüències de l’espectre radioelèctric reservades per les comunicacions mòbils a través de ràdio GSM/GPRS La banda dual, que dóna cobertura a Europa, se situaria en els 900 i 1 800 MHz a través de GSM per aquesta raó hom parla de GSM 900 i GSM 1800 En el cas dels EUA, s’hi afegeix la banda de 1 900 MHz Els dispositius tribanda, per tant, funcionen a 900/1 800/1 900 MHz
telèfon mòbil
Aparell telefònic de dimensions petites, independent de qualsevol suport, que funciona per mitjà d’ones de ràdio d’alta freqüència.
El sistema i la tecnologia es basen en la radiotelefonia
telèfon dual
Terminal de telefonia mòbil que pot operar en les dues bandes de freqüència de 900 MHz i de 1.800 MHz.
telèfon intel·ligent

Telèfon intel·ligent
© Samsung
Telèfon mòbil que incorpora certes prestacions avançades més pròpies d’un ordinador de butxaca, com ara l’agenda electrònica, el correu electrònic o l’accés a internet.
És conegut també pel terme anglès smartphone
telèfon sense fils digital avançat
Electrònica i informàtica
Sistema de comunicacions digitals sense fils.
Inicialment desenvolupat a Europa per l’ETSI amb el nom de Digital European Cordless Telecommunications com un sistema d’accés ràdio del bucle d’abonat, posteriorment evolucionà cap a l’estàndard actual de telefonia portàtil i de transmissió de dades d’ús domèstic o corporatiu Opera en la banda d’1,88 GHz a 1,90 GHz amb una estructura cellular, similar a la del sistema GSM però amb un abast molt més reduït, de l’ordre dels 100 m, i amb una velocitat de transmissió de dades de 32 kbps Utilitza tècniques avançades radiodigitals per a assolir un ús eficient de l’espectre radioelèctric tot…
politò
Melodia utilitzada en el telèfon mòbil per a avisar d’una trucada entrant.
És una melodia polifònica, és a dir, reprodueix més d’una nota simultàniament ara bé, cal tenir un telèfon mòbil multimèdia capaç de reproduir els politons Actualment, els politons es poden descarregar en el telèfon mòbil, després de pagament, a través de l’enviament d’un missatge, o a través d’internet i una posterior connexió Bluetooth o cable entre l’ordinador i el telèfon mòbil
microtelèfon
Part d’un telèfon, radiotelèfon, etc, on són allotjats el micròfon i l’auricular.
En alguns tipus de telèfon moderns hi ha incorporat, a més, el disc de marcar
bloc mòbil
Electrònica i informàtica
Bloc en què les entrades es poden publicar a partir de dispositius mòbils, com ara un telèfon mòbil o una agenda electrònica.
Normalment inclou imatges i sons capturats amb la càmera digital del mateix telèfon També és conegut pel nom anglès moblog
teletròfon
Nom donat per Antonio Meucci a l’aparell inventat per ell i que es coneix habitualment amb el nom de telèfon.
Meucci intentà patentar el seu invent setze anys abans que AGBell obtingués la patent del telèfon, però no ho aconseguí per problemes de caràcter econòmic Durant anys mantingué diversos plets per tal que se li reconegués la paternitat de l’invent
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina