Resultats de la cerca

Clínicament es tradueix per febre alta, dolors articulars, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió els casos més greus o fulminants síndrome de Waterhouse-Friderichsen produeixen collapse circulatori, xoc i púrpura hemorràgica que sovint menen a la mort N'existeix també una forma crònica, rara, que evoluciona lentament durant setmanes o mesos

Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones…

Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el…