Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
telegrafia
Art de construir, instal·lar i manejar els telègrafs.
telegrafia
Telecomunicacions
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics propagats per mitjà de fils conductors o bé per ones hertzianes; en aquest darrer cas és anomenada telegrafia sense fils o radiotelegrafia.
Deixant de banda diversos sistemes primitius, la invenció de la telegrafia elèctrica moderna és deguda als anglesos William F Cooke 1806-79 i Ch Wheatstone, d’una banda, i al nord-americà SFB Morse, de l’altra, els quals, separadament, treballaren i posaren a punt cap al 1837 sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics els primers convertien aquests senyals en lletres, mentre que el segon introduí un codi alfabètic alfabet Morse en el qual cada lletra era determinada per un grup de senyals curts i llargs, anomenats punts i ratlles El telègraf Morse, presentat als EUA el 1843,…
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors
radiotelegrafia
Sistema de comunicació telegràfica entre dos o més llocs, mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.
És anomenada també telegrafia sense fils
telègraf elèctric
Telègraf que utilitza senyals elèctrics que són transmesos per cables o línies.
Constitueix el tipus de telègraf més perfeccionat, i el seu ús dona lloc a la telegrafia elèctrica
enllaç
Mijtà de comunicació entre dos punts.
Un enllaç pot ésser per cable telegrafia, telefonia o bé per ones hertzianes, dit enllaç hertzià ràdio, televisió, etc
TSF
Electrònica i informàtica
Abreviatura de telegrafia (o telefonia) sense fils.
alfabet Morse

Alfabet morse
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi telegràfic introduït per S.F.B. Morse i emprat pel seu telègraf.
Assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats ratlles En el telègraf primitiu hom modulava un corrent continu per mitjà d’un interruptor manual anomenat manipulador Modulant el funcionament d’un oscillador d’alta freqüència, pot ésser aplicat a la telegrafia sense fils Superat pels avenços en les telecomunicacions, el 1999 la Unió Telegràfica Internacional decidí la supressió oficial de l’alfabet Morse, llevat dels senyals corresponents a la sigla SOS ‘…
SOS
Electrònica i informàtica
Senyal de socors adoptat internacionalment en telegrafia i radiotelegrafia
.
La seqüència de les lletres fou escollida perquè és fàcil de transmetre en morse –tres punts S, tres línies O, tres punts S– i després reinterpretada com un acrònim de l’angès Save Our Souls , ‘salveu les nostres ànimes’
manipulador
En telegrafia, aparell manual destinat a efectuar la transmissió de senyals telegràfics.
El més corrent és el manipulador Morse , emprat per a transmetre segons l’alfabet Morse consisteix en una palanca aïllant amb un pom en un cap, la qual permet d’accionar dos contactes, un de treball i un de repòs, que tanquen i obren els circuits corresponents