Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
costella
costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…
mediastí
Anatomia animal
Espai mitjà de la caixa toràcica comprès entre les dues pleures i les dues masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.
Un pla frontal que passa per davant de la tràquea el divideix en dues porcions el mediastí anterior , amb el tim, el cor, el pericardi, els grans vasos i la bifurcació traqueal, i el mediastí posterior , amb l’aorta toràcica, l’esòfag, les venes àzigues, el conducte toràcic i els nervis pneumogàstric i gran simpàtic
toracotomia
Incisió quirúrgica de la paret toràcica.
baronarcosi
Narcosi obtinguda per inhalació d’una mescla anestèsica de pressió superior a la pressió atmosfèrica.
És emprada en les intervencions quirúrgiques que comporten l’obertura d’una pleura cirurgia toràcica
desfibril·lador
Aparell emprat per a produir la desfibril·lació
.
Sincronitzat amb l’electrocardiògraf i collocats els elèctrodes sobre la caixa toràcica, descarrega un corrent continu a una tensió de 200 a 400 volts durant millèsimes de segon
siringomièlia
Patologia humana
Afecció de la medul·la espinal caracteritzada anatòmicament per la formació de cavitats a l’interior de la medul·la, degudes a anomalies del desenvolupament, a tumors intramedul·lars i a inflamacions medul·lars.
Clínicament es caracteritza per dissociació de la sensibilitat amb pèrdua de la sensibilitat al dolor i a la temperatura, però amb conservació de la sensibilitat al tacte, trastorns tròfics i vasomotors, escoliosi toràcica, paràlisis motores, etc
espondiloartropatia
Patologia humana
Qualsevol de les malalties reumàtiques que afecten les articulacions vertebrals i lligades a l’antigen d’histocompatibilitat HLA-B27.
Cursen amb dolors i limitacions de la mobilitat de la columna vertebral i de l’expansió toràcica El tractament es basa en AINES i en la fisioteràpia, i es pot recórrer a la corticoteràpia si l’evolució no és bona
empiema
Patologia humana
Acumulació de pus en una cavitat orgànica, especialment la pleural.
L’empiema representa gairebé sempre una complicació d’una malaltia pulmonar preexistent, com ara la pneumònia, l’abscés pulmonar, la tuberculosi, l’infart pulmonar, el quist hidatídic i les ferides penetrants el tòrax Produeix febre, dispnea i una gran afectació de l’estat general Va acompanyat de leucocitosi a la sang Quan és d’origen tuberculós, el pus pot travessar la paret toràcica i produir una fístula
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat