Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
calamarsa

Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de…
celobert
Construcció i obres públiques
Espai situat dins una edificació o entre edificacions, que ventila les cambres immediates alhora que els dóna llum.
Eventualment poden ésser coberts amb materials translúcids
boracita
Mineralogia i petrografia
Borat i clorur de magnesi, Mg3B7O13Cl.
Mineral dimorf, cúbic i ròmbic Es presenta en masses blanques o en cristalls translúcids, incolors o blavosos Té duresa 7-7,5 i pes específic 2,9
petalita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i liti, AlLiSi4O1 0
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Rarament forma cristalls i sovint és informe en agregats espàtics incolors, vitris, transparents o translúcids N'hi ha a l’illa d’Elba, a Varuträsk Suècia i al Perú
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom
acrilonitril/estirè/acrilat
Química
Plàstic de poliestirè format de dues fases, una de cohesionada i dura d’un copolímer d’estirè/acrilonitril, i una altra de partícules d’elastòmer acrilat (cautxú acrílic) saturat, en dispersió dins la primera.
No contenint enllaços dobles de carboni C-C, aquests plàstics són molt resistents a la intempèrie i a la llum Poden ésser usats en un interval de temperatures comprès entre -30ºC i 85ºC, amb puntes de poca durada que atenyen els 100ºC Són translúcids o fins i tot opacs en algun cas Serveixen per a fabricar perfils, tubs, planxes, làmines, mobles, etc
fotodensitòmetre
Química
Tipus de microfotòmetre
.
Emprat per a la mesura de la densitat òptica o absorbància de zones petites en materials transparents, translúcids o reflectors, com és ara les línies ennegrides de la pellícula fotogràfica obtinguda per espectrografia d’emissió o les taques acolorides sobre paper o altres materials obtingudes en la cromatografia o l’electroforesi Es compon essencialment d’un focus lluminós, d’una platina mòbil que suporta l’objecte que es vol estudiar i d’un òrgan fotoelèctric protegit de la llum dispersada Alguns aparells comercials, anomenats fotodensitòmetres comparadors , funcionen segons…
esmalt
Placa de coberta d’un missal, en coure daurat i gravat amb esmalt champlevé, que representa l’escena del Calvari (segle XIII)
© Fototeca.cat
Art
Objecte adornat d’esmalt.
A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants exemplars a…
escariós | escariosa
Botànica
Dit dels òrgans foliacis membranosos, més o menys translúcids i generalment secs i rígids.
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…