Resultats de la cerca

La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració…

La major part de l’aigua transpirada pel conreu es perd pels estomes Tant la transpiració com l’evaporació directa depenen de l’arribada d’energia solar, del gradient de pressió de vapor i del vent Per tant, la radiació solar, la temperatura de l’aire, la humitat de l’aire i el vent s’han de tenir en compte per a estimar l’evapotranspiració però també cal considerar el tipus de conreu, la disponibilitat d’aigua i la gestió del sistema Com més gran sigui la superfície foliar més gran serà la transpiració i menor l’evaporació, ja que la intercepció d’energia de la part…

L' absorció passiva és deguda a la pressió negativa produïda per la transpiració es transmet de les fulles a les arrels pel corrent de transpiració L' absorció activa, no tan important com la passiva, resulta de les propietats osmòtiques de les cèllules radiculars

Pot ésser provocada artificialment perspiració

Els pèls poden ésser simples, ramificats, asteriformes, etc n'hi ha d’unicellulars i de pluricellulars, i tenen funcions diverses, com per exemple la protectora contra la transpiració excessiva o contra la insolació, la secretora, etc

Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones

L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies