Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
traumatisme
Patologia humana
Procés traumàtic.
Entre els traumatismes que comporten pertorbacions neuropsíquiques importants, d’intensitat, duració i gravetat variables, hi ha els traumatismes cranials , oberts o tancats, en la majoria dels quals hi ha commoció cerebral sovint poden derivar-se'n afàsies i agnòsies, complicacions infeccioses meningitis, cefalàlgies i àdhuc epilèpsies les quals apareixen a vegades 10 o 15 anys després del traumatisme pel que fa a les neurosis consecutives als traumatismes cranials, cal esmentar com a manifestacions més comunes el bloqueig i l’afebliment de les funcions…
comminució
Fractura o aixafament d’un os que produeix diversos fragments, generalment de petit volum.
És un tipus de fractura corrent en els traumatismes per bala produïts per aixafament traumatismes directes
bufeta neurogènica
Patologia humana
Trastorn de la regulació neurològica de la funció de la bufeta urinària.
Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent
commoció
Patologia humana
Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.
La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals
gingivitis
Patologia humana
Inflamació de les genives produïda per traumatismes o per estats patològics.
coma
Patologia humana
Quadre clínic caracteritzat per una pèrdua de consciència profunda, amb impossibilitat de despertar el pacient malgrat que hom l’estimuli.
El coma s’esdevé quan és alterada la interacció normal entre els hemisferis cerebrals i el sistema reticular activador situat a la part superior del tronc cerebral Les seves causes són nombroses i poden agrupar-se en lesions del l’encèfal hematoma epidural i subdural, infart i hemorràgia cerebrals, tumors i abscessos cerebrals lesions del tronc cerebral infart, hemorràgia, tumor i traumatismes lesions cerebrals difuses i metabòliques traumatismes, anòxia o isquèmia síncope, arrítmies cardíaques, xoc, vasculitis infeccions meningitis i encefalitis epilèpsia hemorràgia…
geniva
Anatomia animal
Teixit fibrós recobert per la membrana mucosa bucal que cobreix els arcs dentals, es prolonga entre les dents i s’hi adhereix fortament.
Aquestes porcions de geniva interdental són fràgils i reaccionen fàcilment a les infeccions i als traumatismes
gomosi
Agronomia
Nom de diverses malures de les plantes, especialment dels arbres fruiters, caracteritzades per la presència de nòduls gomosos a l’escorça i als fruits.
Pot ésser causada per un excés continuat d’aigua al terra, per fongs i bacteris, per traumatismes i per glaçades