Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aleró
Ala sencera d’un ocell tretes les plomes.
avemaria
Música
Oració de l’Església Catòlica romana a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria.
Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…
claper
Pila de llenya, pedres, etc, especialment de pedres tretes d’un terreny per conrear-lo.
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
lamentació
Cristianisme
Cadascuna de les lectures (tretes del llibre de les Lamentacions) del primer nocturn de matines del Divendres i Dissabte sants.
Els còdexs musicals llatins hi apliquen unes melodies particulars, especialment riques en els repertoris hispànics
ensalada
Literatura
Música
Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la península Ibèrica al s. XVI. La denominació es deu als elements heterogenis que la integren.
És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…
papir

Fragment del papir egipci funerari Joseph Smith (300-100 aC)
(CC0)
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.
Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…
text
Bíblia
Paraules tretes de la Sagrada Escriptura amb les quals hom sol encapçalar un sermó o que hom addueix com una sentència en una argumentació teològica.
gràfic de control
Matemàtiques
Representació cronològica d’observacions relatives a mostres tretes d’un procés industrial per tal de controlar les característiques del producte i corregir, si cal, el funcionament del procés.
En el gràfic de control hom representa, generalment, les mitjanes i les amplituds diferència entre el valor més gran i el més petit de la mostra de les mostres El sistema de referència és constituït per uns eixos de coordenades i unes rectes horitzontals o límits que indiquen la necessitat d’extreure una mostra complementària límit d’atenció o bé d’intervenir directament en el procés per tal de corregir-lo límit d’intervenció
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…