Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
leucotricàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric (Thiothrix) i matèria orgànica (Leucothrix).
Tenen una estructura en tricomes incolors i fixos es reprodueixen fent llenegar l’extrem dels tricomes gonidis, els quals donen lloc a nous filaments
esquama
Botànica
Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
Generalment, les esquames són catafilles, hipsofilles o tricomes
tricoma
Botànica
Nom donat a qualsevol apèndix epidèrmic de les plantes.
Són tricomes els pèls, les papilles i algunes esquames
acromatiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels beggiatoals.
Viuen a les aigües marines i continentals i es caracteritzen perquè no formen tricomes
beggiatoals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però mancats de pigments.
Oxiden l’àcid sulfhídric o matèria orgànica i sovint acumulen inclusions de sofre formen generalment tricomes proveïts de beina i es reprodueixen per escissiparitat i també sovint per gonidis Manquen de flagels i es traslladen per lliscament o resten fixats al substrat habiten generalment al sòl i en aigües amb matèria orgànica en descomposició
cariofanals
Biologia
Ordre de bacteris format sobretot per cèl·lules en forma de disc amb una zona basòfila central visible en viu al microscopi òptic i que, de vegades, conté cossos diferenciats al citoplasma que probablement corresponen a conidis.
Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
paràfisi
Botànica
Nom donat als tricomes que protegeixen els sorus de certs pteridòfits.
carpostegi
Botànica
Conjunt de tricomes situats a la gola del calze d’algunes labiades.
microplasmodesma
Botànica
Petit canal citoplasmàtic que comunica les cèl·lules immediates d’alguns tricomes de les esquizofícies.