Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bifàsic | bifàsica
Electrònica i informàtica
Dit del sistema de dos corrents alterns desfasats de 90° que empra tres conductors.
Cada vegada més en desús, actualment són substituïts pels sistemes trifàsics
connexió
Electrònica i informàtica
Acoblament de dos sistemes elèctrics, circuits, aparells, etc, mitjançant un o més conductors.
Segons la forma d’efectuar aquest acoblament, hi ha diversos tipus de connexió en triangle , en estrella , en ziga-zaga emprades en els sistemes trifàsics, en sèrie , en parallel o mixt en cas d’elements iguals, i unes altres d’especials, com les connexions Scott, Leblanc, Dahlander, Graetz, etc
motor elèctric
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.
Segons el tipus de corrent elèctric amb què funcionen cal distingir entre motors de corrent continu i motors de corrent altern Els motors de corrent continu , essencialment anàlegs a les dinamos dinamo , són alimentats amb corrent continu mitjançant l’excitació adequada màquina elèctrica Per a l’engegada hom disposa sovint d’un reòstat d’engegada en sèrie amb l’induït, a fi de limitar el corrent inicial La velocitat d’aquests motors pot ésser variada regulant el flux inductor o bé la tensió de l’induït per diversos procediments per exemple, mitjançant tiristors Els motors de corrent altern…
en estrella
Electrònica i informàtica
Dit de la connexió d’aparells o enrotllaments polifàsics consistent a unir un extrem de cadascun dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase a un punt comú, anomenat neutre, i l’altre extrem a la fase corresponent.
En el cas d’un sistema trifàsic, hom l’anomena també connexió en Y En el cas de sistemes trifàsics equilibrats, la tensió U entre dos fils qualssevol tensió composta és igual a V √3, essent V la tensió entre un fil qualsevol i el punt neutre tensió en estrella
rectificació
Esquema de connexió per a la rectificació del corrent altern i formes d’ona de la tensió de sortida (U)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6 o 12, i en…
línia elèctrica
Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions més usuals són…
enrotllament
enrotllament de l’estator d’un alternador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
Solen ésser subdividits en bobines connectades convenientment Els conductors són correntment de coure electrolític o bé d’alumini, en forma cilíndrica o de barres trefilades L’aïllament pot ésser de diverses menes cotó, seda, mica, esmalt, etc, i és classificat d’acord amb la temperatura que pot suportar Els enrotllaments reben diferents noms, segons llur constitució, forma o missió Així, segons que rebi o forneixi corrent, hom parla d’enrotllament inductor o induït, respectivament Segons llur distribució espacial, hi ha enrotllaments concentrats i distribuïts , emprats segons la forma dels…
contactor
Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància, enviant o…
commutador estrella-triangle
Electrònica i informàtica
Commutador tripolar o hexapolar de dues posicions (o dues posicions i una posició zero), que serveix per a engegar els motors trifàsics asíncrons.
Connecta les tres fases del motor, de primer en estrella i després, quan el motor ja gira a la seva velocitat, es commuta la connexió de les fases a la de triangle D’aquesta forma hom redueix la sobreintensitat de l’engegada “punta d’engegada” a aproximadament 1/3 de la que es produiria si hom arranqués directament en connexió triangle Constructivament pot tenir diverses formes rotatiu, de ganivetes, tipus contactor, etc Hi ha també diverses maneres de connexió
alternador
fototeca.cat
©
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.
Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…