Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
temps llum
Astronomia
Física
Temps que triga la llum a recórrer una distància determinada.
La unitat més emprada de temps llum és l’any llum o any de llum
latirisme
Patologia humana
Intoxicació consecutiva al consum de diverses espècies de guixes (Lathyrus cicera, L. sativus, etc.), manifestada amb tremolors, incontinència d’orina i, més tard, paràlisi amb contraccions a les cames i tremolor als membres superiors.
És de pronòstic incert, puix que molt sovint el malalt triga anys a recuperar el moviment dels membres inferiors
prova de la bromosulfoftaleïna
Prova, gairebé en desús, destinada a explorar la funció excretora del fetge.
Consisteix en la injecció intravenosa de bromosulfoftaleïna i en la determinació del temps que aquesta triga a desaparèixer de la sang circulant
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals…
període
Música
Temps, habitualment expressat en segons, que triga a repetir-se una vibració.
Quan es tracta de vibracions musicals, és més freqüent parlar de l’invers del període, que s’anomena freqüència i és el nombre de vibracions idèntiques que tenen lloc en un segon Quan el període és llarg, la freqüència és baixa, i a l’inrevés Per al cas dels sons, els períodes llargs corresponen als sons greus, mentre que els curts corresponen als aguts
tumor fil·loide
Patologia humana
Tumor de la glàndula mamària que presenta un patró cel·lular de predomini de cèl·lules epitelials i un component menor de teixit connectiu del voltant dels conductes galactòfors.
Té un creixement molt ràpid i pot ser benigne o maligne en funció de les alteracions cellulars del component connectiu Quan és maligne es pot anomenar cistosarcoma filloide En qualsevol cas, el tractament és l’extirpació completa del tumor En cas de malignitat triga molt a provocar metàstasi i, per tant, l’extirpació quirúrgica implica un bon pronòstic
rellotge d’arena
Tecnologia
Instrument que consisteix en dos recipients de vidre units per un orifici molt petit.
És anomenat també ampolleta El temps és mesurat per l’estona que triga una quantitat d’arena molt fina en passar d’un recipient a l’altre Els temps intermedis queden molt mal definits Hom en construeix de diverses durades 1 minut, 5 minuts, 1/4 d’hora, 1/2 hora, 3/4 d’hora i d’una hora o més també existeixen conjunts que funcionen simultàniament per poder apreciar les fraccions de l’hora
potencial evocat
Activitat elèctrica generada a l’escorça cerebral que pot ésser produïda per l’estimulació dels òrgans sensorials o per l’aplicació d’estímuls sensitius en algun punt de les vies nervioses que pugen cap al còrtex.
L’estudi dels potencials evocats, mitjançant un registre electroencefalogràfic, permet de determinar el temps que triga un estímul extern a ésser rebut per les estructures del sistema nerviós central Hom pot procedir a l’estudi de potencials evocats auditius prova que permet valorar objectivament l’audició, visuals o sòmato-sensitius , que solen estar alterats en algunes malalties que alenteixen la transmissió nerviosa, com l’esclerosi múltiple o els tumors dels nervis cranials o dels perifèrics
lodoicea
Botànica
Palmera endèmica d’algunes valls de les Seychelles, d’estípit simple, que pot arribar a 30 m d’alçària, de fulles grans de fins a 7 m, de color verd brillant a l’anvers, palmades i amb els àpexs dels segments penjants.
Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina