Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
població de dret
Sociologia
Població resident que manté uns drets i uns deures respecte del municipi on és censada.
Si, en el moment d’elaborar-se l’operació censal, les persones registrades es troben en el seu lloc d’empadronament, es consideren residents presents en cas que no s’hi trobin, es consideren residents absents
principi de subsidiarietat
Economia
Principi de descentralització segons el qual el nivell més idoni per a adoptar decisions correspon a l’administració territorial que es troba més a prop del problema.
És molt més eficaç, per exemple, prendre mesures a escala local per intentar solucionar el problema d’un centenar d’aturats que decidir, a les institucions europees, què cal fer perquè milions de ciutadans europeus en atur trobin ocupació
disseminació
Botànica
Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que les ha originades, de manera que sigui evitada la competència de la planta mare amb les plantes filles i d’aquestes entre elles anemocor, zoocor, hidrocor En algunes plantes molt especialitzades i amb un hàbitat molt limitat plantes d’esquerdes de roques, plantes de manglar, etc els mecanismes de disseminació tendeixen a assegurar que les diàspores, escasses en aquests casos, trobin un medi adequat on desenvolupar-se, immediat a la planta mare autocor
escarabat enterrador

Escarabat enterrador
Natural History Museum | Luxmmi Varathan & Craig Perl (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels sílfids que pertanyen als gèneres Necrophorus i Necrodes.
Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del cadàver, de…
commutador
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
El commutador és una forma particular d’interruptor o de desconnectador té, doncs, les mateixes formes i característiques constructives que els interruptors És compost bàsicament d’uns jocs de contactes format cadascun d’ells per dos o més contactes fixos i un o uns quants contactes mòbils Cada joc de contactes fixos i mòbils és anomenat pol Segons el nombre de pols, hi ha commutadors unipolars, bipolars, tripolars, hexapolars, etc Els contactes mòbils, segons la posició en què es trobin, faran contacte amb un o un altre dels contactes fixos i connectaran, així, un circuit o un altre El…
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el…
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…
cel·la
Cadascuna de les àrees geogràfiques en què es divideix la cobertura d’un sistema de comunicacions mòbils cel·lulars.
A cada cella hi ha una estació base o punt d’accés que atén i gestiona les comunicacions dels abonats que es trobin en la seva àrea de cobertura Aquesta àrea se sol representar amb una forma hexagonal, imitant les celles d’una bresca construïda per abelles Aquesta representació facilita l’anàlisi i la gestió d’un sistema de comunicacions cellulars, malgrat que, en realitat, la cobertura d’una estació base depèn de diversos fenòmens que afecten la propagació de les ones ràdio, tals com l’orografia, la presència d’obstacles, etc…
direcció

Mecanisme de direcció d’un automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment —amplificant-ne l’esforç— cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut…