Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
amegacariocitosi
Patologia humana
Absència o disminució extrema de megacariòcits a la medul·la òssia hematopoètica.
És un signe determinant de la trombopènia congènita
benzolisme
Patologia humana
Intoxicació professional causada pel benzè.
Aquest hidrocarbur pot produir una aplàsia de la medulla òssia, amb l’aparició d’anèmia, leucopènia i trombopènia a la sang perifèrica
malaltia de Werlhof
Patologia humana
Púrpura trombocitopènica idiopàtica adquirida, d’etiologia desconeguda i de mecanisme patogenètic immunològic caracteritzat per una destrucció accelerada de les plaquetes per anticossos antiplaquetes.
La malaltia cursa amb trombopènia i hemorràgies recidivants cutànies petèquies, equimosis i mucoses epistaxis, gingivorràgies, etc El temps de sagnia i la prova de Rumpel-Leed resten alterats, i la retracció del coàgul, retardada
mielotoxicitat
Patologia humana
Conjunt de trastorns ocasionats per una substància mielotòxica.
Bàsicament són anèmia, leucopènia i trombopènia Aquests trastorns es produeixen bé per la interferència de l’agent mielotòxic en la síntesi de proteïnes, alterant consegüentment el procés de maduració cellular, o bé per una acció de tipus allèrgic o idiosincràsic
tromboelastograma
Corba fotogràfica obtinguda mitjançant el tromboelastògraf durant el procés de la coagulació.
El diagrama és constituït per un segment inicial rectilini que es desdobla en dues línies simètriques que dibuixen una figura, com un diapasó Segons les variacions de les constants r, k, t, S, T i am cal interpretar-lo com a hipercoagulació, hipocoagulació, trombopènia, hemofília, fibrinòlisi, etc
síndrome eosinofílica
Patologia humana
(usat generalment en pl) Terme genèric per a assenyalar un conjunt de processos morbosos, causats per acúmuls excessius d’eosinòfils en diversos òrgans, que cursen, a més, amb eosinofília.
Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…
esplenomegàlia
Patologia humana
Augment del volum de la melsa que quan ateny el doble del normal pot ésser palpada per sota la vora costal esquerra.
Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia i …
glucopèptic
Farmàcia
Antibiòtic d’espectre reduït, la molècula del qual té una part peptídica i una altra de formada per un hidrat de carboni.
El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…