Resultats de la cerca

Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines…

Actualment, hi ha dues centrals mareomotrius importants en funcionament, la de La Rance Bretanya, amb una potència màxima de 240 MW, i la de Rock Island EUA, amb una potència màxima de 53 MW Les turbines emprades són del tipus dit de bulb , situades directament al corrent de l’aigua

Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…

La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…

És un element molt emprat en les turbines, els compressors, les bombes, etc

La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi és àmpliament…

Segons el sistema de transformació poden ésser centrals de vapor, de gas o dièsel Les més importants i nombroses són les centrals de vapor , que utilitzen el vapor obtingut en una caldera per a fer girar una turbina La velocitat de rotació de la turbina és transmesa, directament o a través d’un reductor de rodes dentades, a un alternador que genera l’energia elèctrica Els elements principals d’una central termoelèctrica d’aquest tipus són els parcs o dipòsits d’emmagatzemament del combustible, que pot ésser sòlid carbó, lignit, turbes, i, en algunes ciutats, escombraries o líquid naftes, olis…

Poden ser de forma plana, còncava, guerxada o helicoidal Situades en la perifèria de roda, la fan giravoltar impulsades per l’energia cinètica d’un fluid cas de les turbines Francis o Pelton, o en els molins d’aigua, o bé, a l’inrevés, mogudes per la roda, transmeten energia cinètica al fluid en les bombes centrífugues o en els vaixells moguts per roda de pales

L’oscillació és cíclica de 12,4 hores de durada, l’amplitud de cresta a cresta és màxima en els estuaris on la marea entra en ressonància Si es tanca l’estuari mitjançant un dic, la diferència de nivells que ocasiona la marea, fa passar aigua del mar a l’embassament a través d’unes comportes i d’aquest al mar a través dels canals d’alimentació del grup de turbines de la central mareomotriu

Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc