Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
centre universitari
Educació
Unitat organitzativa bàsica en què s’estructuren les universitats públiques i que té com a principal responsabilitat la gestió i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols universitaris.
Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció…
Pascal
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació creat el 1968 per Niklaus Wirth (de la Universitat Politècnica Federal de Zuric) com a eina de clarificació i aprenentatge de la programació per a estudiants universitaris.
Definit formalment el 1971, ha adquirit d’aleshores ençà un gran èxit en ambients informàtics universitaris i extra-universitaris per la seva simplicitat i claredat estructurals És anomenat Pascal en honor del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal
doctorat
Educació
Tercer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Tindrà com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació Aquesta formació podrà articular-se mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent, que consistirà en un treball original d’investigació La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor L’estudiant, una vegada hagi assolit un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau, o quan es trobi en possessió del títol oficial de màster, podrà sollicitar la…
capirot
Indumentària
Almussa amb caputxa pròpia d’alguns graus universitaris (mestres, doctors).
ciutat universitària
Urbanisme
Tipus de ciutat de funció essencialment universitària.
El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d’edificis universitaris d’una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l’àrea urbana Blindern, a Oslo Orsay, a París Fann, a Dakar Berkeley, a San Francisco
districte universitari
Educació
Cadascuna de les demarcacions en les quals estava dividit el sistema universitari espanyol.
Aproximadament cada districte universitari corresponia a una comunitat autònoma A partir del curs 2001-02 i d’acord amb el reial decret 69/2000, de 21 de gener, pel qual es regulen els procediments de selecció per a l’ingrés als centres universitaris dels estudiants que reuneixen els requisits legals necessaris per a l’accés a la universitat, s’ha implantat el districte obert , el qual implica que els estudiants que reuneixin els requisits legals poden sollicitar plaça a la universitat de la seva elecció, independentment de la universitat on hagin superat les corresponents proves…
universíada
Esport
Competició internacional equivalent als campionats del món entre estudiants universitaris o alumnes d’escoles superiors.
Hi ha una universíada d’estiu, amb atletisme, natació, esgrima, bàsquet, voleibol, waterpolo i gimnàstica, i una universíada d’hivern, amb esquí alpí, esquí nòrdic, hoquei sobre gel i patinatge sobre gel La primera universíada tingué lloc a Torí el 1959, sota l’organització de la Federació Internacional d’Esport Universitari FISU es celebren cada dos anys Els participants a la universíada formen el Club Internacional d’Universíada CIU, creat el 1967 a Tòquio Les universíades d’estiu tingueren un precedent en els Jocs Mundials Acadèmics d’Estudiants a Roma 1910, que foren seguits per les…
certificat d’adaptació pedagògica
Educació
Títol que avala la capacitat pedagògica dels llicenciats per a exercir de professors d’ensenyament mitjà i superior.
S'obté a partir de la realització d’un curs concentrat en el qual els llicenciats universitaris, o estudiants de darrer curs de carrera, reben coneixements pedagògics bàsics per tal de vehicular els continguts de cada matèria mitjançant un conjunt de classes teòriques i un període de pràctiques en centres d’ensenyament mitjà
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat
comentari
Diplomàtica i altres branques
Remarca, observació, que té per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d’un text, d’un llibre, d’una representació artística, etc.
L’ús més corrent en l’alta edat mitjana és que text i comentari ocupin dues columnes paralleles, amb amplada diversa i alineació variada sempre que cal El fet ja apareix en el temps carolingi Des del s XII, hom prova d’unir en un sol bloc text i comentari —text glossat—, intent que reïx sobretot en certs comentaris universitaris de dret en dues columnes, en què el text és envoltat simètricament pel comentari, cum textu incluso , la qual cosa imiten antics incunables
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina