Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
foner | fonera
Història
Guerrer que utilitzava la fona com a arma.
Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del s V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del s I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al començament dels s…
salutació
Diplomàtica i altres branques
Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació
.
Per influència biblicolitúrgica, hom utilitzava sovint pacem ‘pau’ en comptes de la fórmula tradicional llatina salutem ‘salut’ Altres fórmules eren salutem et dilectionem ‘salut i dilecció’ o, en cas de documents papals, salutem et apostolicam benedictionem Ultra aquestes fórmules més freqüents, hom n'utilitzava d’altres, que foren fixades en els anomenats ars dictandi
xerrac
Jocs
Folklore
Estri de fusta amb una lamineta o llengüeta flexible que, en fer giravoltar la peça on va fixada, bat successivament les dents d’una roda dentada fixada a un eix, que serveix també de mànec, i produeix un seguit de sons secs i estridents.
Hom l’utilitzava sovint com a matraca durant la setmana santa, i també com a joguina
tomahawk
Etnografia
Militar
Destral de guerra dels amerindis de les planes de l’oest americà.
Primer de pedra, per influència blanca foren de ferro Hom n'utilitzava de més adornades en el ritual i la dansa i per a segellar tractats depauodeguerra
diatèssaron
Música
Terme de la teoria musical grega i medieval que designava l'interval de quarta.
Prové del grec dià tessaron 'a través de quatre' El mot epidiatèssaron s’utilitzava per a designar un cànon a la 4a J alta i el de subdiatèssaron o hipodiatèssaron servia per als cànons a la 4a J baixa
geladora
Alimentació
Llar
Aparell emprat en la fabricació de gelats que consisteix en un recipient proveït d’un sistema d’agitació.
Per a refredar la massa del producte, en les industrials hom utilitza l’evaporador d’una màquina frigorífica, mentre que en les domèstiques hom utilitzava antigament una mescla frigorígena gel i sal granada i actualment els aparells ja són prevists per a poder-los collocar dins el congelador de les neveres
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
diapente
Música
Terme de la teoria musical grega i medieval que designava l'interval de quinta.
Prové del grec dià pénte 'a través de cinc' El mot epidiapente s’utilitzava per a designar un cànon a la 5a J alta com el núm 4 de L’ofrena musical de JS Bach titulat "Fuga Canonica in Epidiapente", mentre que el de subdiapente o hipodiapente indicava els cànons a la 5a J baixa
tiràs
Transports
Vehicle rudimentari sense rodes que era emprat per al transport de pedres, de terres, d’herba, de troncs, etc, per terrenys muntanyosos i per boscs, arrossegat per una bèstia.
El tiràs que s’emprava per al transport de troncs era una mena d’escaleta proveïda de barrots laterals perpendiculars al pla de l’escaleta, mentre que el que s’utilitzava per a herbes o per a pedres consistia en un tronc d’arbre en forma d’angle agut amb unes posts estretes clavades i juxtaposades