Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
valerianàcies
Botànica
Família de rubials formada per plantes herbàcies o rarament arbustives, de fulles oposades, simples o pinnades, exstipulades; de flors pentàmeres, asimètriques, sovint esperonades o giboses, generalment hermafrodites, amb pocs estams i amb l’ovari ínfer i tricarpel·lar, entomòfiles, i de fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges
àcid valeriànic
Química
Àcid pentanoic, CH3-(CH2)3-COOH.
Àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana És un líquid incolor, d’olor i gust penetrants, poc miscible amb aigua i miscible amb alcohol i èter, que bull a 186°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per oxidació del n -pentanol És emprat en la preparació dels seus derivats i en la d’aromes i perfums
camfè
Camfè
Química
Terpè que en la seva forma levogira es troba en els olis essencials de llimona i valeriana, i en les trementines franceses i americanes; la forma dextrogira és present en els olis de romaní, d’espígol i de ginebre.
És emprat en l’obtenció de la càmfora sintètica Té el punt de fusió entre 51-52ºC i el d’ebullició entre 158,5-159,5ºC