Resultats de la cerca

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II…

Valia tres diners mallorquins de billó

A Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l

Al s XVIII en valia ja disset Corresponia a la quinzena part de la lliura valenciana, unitat de compte

Pesa uns 3,7 g amb llei de 23 quirats Al final del s XV valia 26 sous barcelonesos

Fou emprada pels romans, i valia aproximadament 8,6 litres Al segle XII era utilitzada al Rosselló i equivalia a uns 30 litres

Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla…

Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres

Valia 3 peus o 4 pams, o sia, 0,7775 m, i corresponia aproximadament a la llargada d’un pas, mesurada des del taló d’un peu al taló de l’altre