Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
par
Història
Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara existeix dividits en…
acceleració convectiva
Física
En la dinàmica de fluids, component de l’acceleració en un punt determinat d’una línia de corrent deguda exclusivament a la translació del fluid en l’espai.
És la que es produeix en un moviment variat no uniforme, encara que el règim general sigui permanent constant en el temps
madraša
Literatura
Cristianisme
Himne doctrinal estròfic, de metre variat, amb un refrany que es repeteix després de cada estrofa.
Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí
pinça
Medicina
Instrument metàl·lic, generalment de dues branques, que hom utilitza en cirurgia per a subjectar o comprimir.
Les pinces tenen una forma determinada segons l’ús a què són destinades, que pot ésser molt variat dissecció, hemostàsia, extracció de càlculs, clampatge de budells, etc
lligador
lligador
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble en forma de taula amb calaixos i mirall, d’ús generalment femení, per a pentinar-se i arreglar-se.
Sol formar part del mobiliari d’un dormitori i com a tal ha variat molt segons els estils cal destacar per la perfecció i elegància els estils Lluís XIV i Imperi
dret paccionat
Dret català
Després de la cort de Barcelona del 1283, que establí l’acord entre el rei i les corts per a la promulgació de les constitucions generals de Catalunya, qualificatiu aplicat a les constitucions, als capítols i als actes de cort en general.
Per raó de la seva condició, tenia preeminència sobre els de les pragmàtiques, sobre el dret comú, sobre els costums i qualsevol altre no elaborat pel rei amb les corts i només podia ésser derogat o variat per noves constitucions
sarsuela
Sarsuela
Gastronomia
Plat de peix variat amb crustacis i mol·luscs preparat amb sofregit de ceba, tomàquet i altres ingredients.